Especial atenció al motiu d’extinció per nova parella del beneficiari de l’ús
Un dels aspectes més rellevants —i sovint conflictius— després d’una ruptura familiar és l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar. En aquest article analitzem els supòsits que contempla el Codi civil de Catalunya per establir aquest dret, així com les causes que poden motivar-ne l’extinció, amb especial atenció a la convivència amb una nova parella.
Com s’atribueix l’ús de l’habitatge familiar a Catalunya?
El Codi civil de Catalunya preveu que els cònjuges poden acordar l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar per tres raons, basant-se en l’autonomia de la voluntat de les parts: com a forma de satisfer els aliments dels fills que convisquin amb el beneficiari de l’ús, com a prestació compensatòria al cònjuge o —a manca d’acord— mitjançant decisió judicial segons els criteris de guarda dels fills i la necessitat dels cònjuges.
En aquest sentit, l’article 233-20 del Codi civil de Catalunya estableix els criteris per atribuir l’ús de l’habitatge familiar després d’una separació o divorci. Principalment, es contemplen dos escenaris:
- Quan hi ha fills menors i s’atribueix la guarda a un dels progenitors, l’ús de l’habitatge s’adjudica a aquest últim, amb la finalitat de protegir l’interès del menor.
- En casos de guarda compartida o si no hi ha fills dependents, l’ús pot assignar-se al cònjuge que es trobi en una situació econòmica més vulnerable.
Quan s’extingeix el dret d’ús?
L’article 233-24 del mateix cos legal regula les causes d’extinció del dret d’ús de l’habitatge familiar. Aquestes dependran del motiu pel qual es va atorgar inicialment aquest dret:
- Si es va concedir per la guarda exclusiva dels fills, s’extingirà quan aquesta guarda finalitzi (per majoria d’edat, canvi de custòdia, etc.).
- Si va ser fruit d’un pacte entre les parts, pot extingir-se segons l’acordat o per canvi de circumstàncies.
- Si es va atorgar per raons de necessitat econòmica, el dret d’ús pot extingir-se per:
- Millora de la situació del beneficiari.
- Empitjorament de la situació de l’altre cònjuge.
- Nova convivència marital o matrimoni del beneficiari.
- Defunció del beneficiari.
- Venciment del termini pactat.
Què passa si el beneficiari inicia una convivència amb una nova parella?
Quan el dret d’ús ha estat atribuït per raons de necessitat econòmica, l’inici d’una convivència marital amb un tercer pot ser motiu suficient per a la seva extinció.
Tanmateix, si el dret va ser atorgat en virtut de la guarda dels fills, el Codi civil català no contempla expressament la convivència amb una nova parella com a causa d’extinció. Així ho recull la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona (Secció 12a), núm. 149/2021, de 10 de març, que recorda que, en aquests casos, no s’ha d’aplicar el concepte d’“habitatge familiar” definit pel Tribunal Suprem, ja que Catalunya compta amb normativa pròpia.
Per tant, llevat de pacte en contra, la convivència marital del progenitor custodio no implica, per si sola, l’extinció del dret d’ús a Catalunya.
Què pot fer el progenitor no custodio?
El progenitor no custodio pot sol·licitar una modificació de mesures si considera que la convivència amb una tercera persona altera significativament les circumstàncies econòmiques que es van tenir en compte en dictar les mesures inicials (article 233-21.1 a) CCcat).
Els tribunals valoraran cas per cas. Vegem dos exemples il·lustratius:
- Cas 1: La Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona (Secció 18a), núm. 641/2020, de 7 d’octubre, extingeix l’ús de l’habitatge atribuït a la mare després de comprovar-se que el seu nou matrimoni modificava substancialment l’equilibri econòmic.
- Cas 2: Per contra, la Sentència de l’Audiència Provincial de Lleida (Secció 2a), núm. 429/2020, de 25 de juny, manté el dret d’ús a favor de la mare, malgrat conviure amb un tercer, en considerar que no existia una alteració substancial de les circumstàncies i que la filla encara no havia assolit la majoria d’edat.
L’extinció del dret d’ús de l’habitatge familiar a Catalunya dependrà no només del motiu pel qual es va concedir, sinó també de si la convivència amb una nova parella altera de forma significativa la situació que va donar origen a l’ús. Cada cas s’ha d’analitzar individualment i, davant qualsevol dubte, és aconsellable comptar amb l’assessorament d’un advocat especialitzat en dret de família català.
A més, la mediació pot ser una alternativa útil en aquests casos, on conflueixen múltiples interessos —molts d’ells relacionats amb els fills comuns— i on el diàleg pot facilitar acords més estables i menys conflictius que una resolució judicial.
