L’atribució de l’ús de l’habitatge familiar com a conseqüència d’un procediment de separació, divorci o ruptura parella de fet comporta l’obligació de pagament de diversos conceptes.
A Catalunya, aquesta qüestió es troba regulada a l’art. 233-23 CCCat. en virtut del qual: “les obligacions contretes per raó de la seva adquisició o millora, incloses assegurances vinculades a aquesta finalitat han de satisfer-se d’acord amb el que disposa el títol de constitució”.
«Les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l’habitatge, incloses les de comunitat i subministraments, i els tributs i les taxes de meritació anual són a càrrec del cònjuge beneficiari del dret d’ús.»
És a dir, segons aquest precepte hem de diferenciar entre el tipus de despesa, així:
Les quotes del préstec hipotecari i l’assegurança de l’habitatge hauran de ser abonats pels dos cònjuges si són copropietaris de l’habitatge, en proporció a les seves participacions.
En canvi, les despeses ordinàries de la comunitat de propietaris i els subministraments seran a càrrec del cònjuge o membre de la parella que tingui atribuït l’ús de l’habitatge. No així, les despeses de caràcter extraordinari de la comunitat de propietaris, que hauran de ser sufragades per ambdues parts en proporció a les seves participacions.
Quant als impostos (p. ex. IBI) i taxes de meritació anual (taxa de recollida de residus o «escombraries») el pagament serà a compte del cònjuge o membre de la parella que tingui atribuït l’ús de l’habitatge.
